L’ús de la llana en l’àmbit artesanal o artístic.

Adriana Meunie

Adriana va estudiar disseny de moda a Barcelona, disciplina amb la qual no es trobava en completa sintonia, però que li va aportar un gran amor pel món tèxtil.

En aquests moments, està dissenyant i utilitzant materials tradicionals i locals del seu entorn perquè puguem gaudir d’una font primària o d’un tros de natura dins la nostra llar.

«Dins una possessió, en una portassa antiga, buida, la imatge d’una cadira vella i cordada amb tot un tros de llana que havia estat tosa allà mateix, una imatge arcaica de moltes cultures, on l’acció de l’home conflueix amb la vida de l’animal des de sempre. Aquesta imatge em va parèixer sublim, la llana en cru que vaig trobar era espectacular en textures i formes, el volum, els colors, la incidència de la llum sobre el material, el tacte, i també la idea de l’animal com a símbol».

«La seva textura permet moltes manipulacions: la pots cardar, i així és com un pinzell que difumina la pintura; o guardar-la amb rissos i colors particulars de cada un dels animals d’origen. El meu repte va ser el d’intentar representar aquesta escena i transmetre-la. Encara ho estic intentant».

«Volia començar a fer alguna cosa amb llana, i vaig cridar a en Miquel, que té una bona guarda d’ovelles. Em va explicar que ell no sabia què fer-ne, que la cremava o si tenia l’oportunitat de vendre-la era per un preu insignificant. Em va sorprendre que no es pogués fer ús de la llana en l’àmbit industrial, artesanal o artístic, que es desaprofitàs aquesta matèria primera que ens ha aportat tant a la humanitat al llarg de la història».

«He tingut l’oportunitat d’anar a tondre amb el pastor de la zona i així començar a donar valor al treball de camp; en aquest sentit, els processos semblen relats. La seva textura no és casual, relata molt, per la varietat que ofereixen, dels processos i la seva complexitat. Des que prenem les matèries primeres fins que veim l’aplicació tèxtil final, succeeixen moltes coses. El camp, l’animal, el pastor, el tondre, la neteja, el cardatge, la filatura…»

«Les matèries primeres com la llana s’han emprat des del principi del temps. Per això, segurament el futur més sostenible seria tornar als elements del passat».