La rajola hidràulica permet múltiples variacions de dissenys a manera de collage.
Serra Architect
El despatx d’arquitectura Andrés Serra presenta una visió de projectes que combinen la modernitat, la simplicitat i la tradició en l’arquitectura mallorquina.
D’una banda, el disseny del producte s’ha desenvolupat combinant la necessitat creativa del despatx, i, de l’altra, com una petició per part dels seus clients, en el qual no només es mescla passat i futur, sinó que també es procura tendir ponts sobre l’enorme bretxa entre la fantasia i la funció.
«En aquesta àrea cercam reflectir la nostra filosofia en objectes tangibles. Buscam fusionar objecte, escultura i funció, aplicant el nostre coneixement de materials constructius, així com també de materials fins.»
La rajola hidràulica dissenyada per l’estudi d’arquitectura d’Andrés Serra permet múltiples variacions de dissenys a manera de collage, marcada per la forma seductora del traçat del dibuix.
S’ha dut a terme en col·laboració amb l’empresa productora Guillem Capó, empresa familiar que manté la tradició artesanal i les arrels de la qual es remunten a tres generacions en què costums, secrets i tècniques són fruit d’una investigació de 80 anys, les quals han anat evolucionant i mantenint una tècnica que defineix al patrimoni local.
- Web Andrés Serra: serraarchitect.com/
- Fotografies: José Taltavull
Aquesta col·laboració pretén forjar un futur a través de la tradició i la innovació, potenciant la pervivència d’una marca productora artesanal.
La base de la rajola està composta per formigó, a la qual s’afegeixen àrids reciclats. Tals àrids provenen de graveta reciclada i actualment s’està estudiant reutilitzar els mateixos enderrocs de la producció.
Referent a la manufactura gairebé tots els processos són manuals, des del pastat dels formigons a la mescla de colorants a partir dels pigments naturals utilitzats, fins a la producció artesanal de la rajola que es fabrica una per una. L’assecat es duu a terme a temperatura ambient, sense forn ni additius, reduint considerablement el cost energètic en haver-hi poca intervenció elèctrica i tecnològica.
La producció del formigó, així com la postproducció, necessita d’una important quantitat d’aigua. El líquid prové d’un sistema de recollida i reutilització mitjançant un aljub que recull aigua de pluja i que s’utilitza per elaborar el formigó, les pastes acolorides i per regar les rajoles l’endemà de la seva producció. L’aigua sobrant torna a l’aljub a través d’un filtrat de decantació i posteriorment es reutilitza, generant un sistema circular de reutilització de recursos.