La fusta d'aquest arbre es converteix en una cadira de línies pures i aire brutalista.

La Pecera

Un dels objectius de les peces que cream és sempre la reivindicació de la producció artesana i local.

El principal material amb què treballam és la fusta i, per a nosaltres, resultava fins ara un punt feble del nostre recorregut des del punt de vista de la sostenibilitat, ja que generalment es du de fora. Ens impossibilitava tancar el cercle.

Amb aquest treball, ens hem proposat anar més lluny i fer una recerca de fustes autòctones aptes per desenvolupar mobiliari. Ja ho havíem intentat amb l’alzina i l’olivera, i també amb l’ametler, el qual ens havia enamorat per la seva bellesa, però que va ser descartat pel seu moviment amb els canvis de temperatura. Impossible fer mobiliari amb un material no estable.

Les nostres passejades pel camp mallorquí, la subtilesa dels ametlers en flor i, alhora i paradoxalment, veure com estaven morint aquests arbres afectats per les plagues, ens va fer pensar que una matèria tan sublim no podia finalitzar el seu cicle de vida al foc. Havíem de pensar la manera de reivindicar-la i fer de les seves debilitats el punt fort del nostre disseny. És a dir, convertir la crisi en oportunitat.

Donant-hi voltes, era evident que el material i la seva estructura s’havien de convertir en els protagonistes i conductors de les peces. Ells manaven. Era brutalisme. L’expressió de la matèria en brut, en cru, que determina l’estructura del disseny. La forma segueix la funció i el resultat és cru i potent. Austeritat, senzillesa, sinceritat, formes geomètriques i línies rectes, gairebé cartesianes, sense floritures, ornamentació o decoració… El llapis va córrer tot sol. I les peces varen emergir amb una facilitat sorprenent. L’ametler va parlar i va decidir el seu destí.

Barres del mateix gruix que es creuen amb una simplicitat absoluta formen seient, respatller i travessers. La corda de palma recuperada de cadires velles les uneix.

Un sol toc de cera d’abella il·lumina les peces amb un vermellós que impressiona.

A la taula o banc, l’ametler també s’utilitza de forma estructural i simple. El sobre o seient és de marès de Santanyí, amb dibuix ratllat inspirat en els esgrafiats de les antigues façanes de fora vila.