TEd’A Arquitectes

Dels murs d’una antiga paret de marès.

TEd’A Arquitectes va construir aquesta casa a partir dels murs d’una antiga paret de marès, aquesta pedra arenosa local tan característica. Es desmuntaren tots els murs per reaprofitar-los. Les peces es van manipular una a una, intentant aprofitar-ne el màxim nombre, estiguessin o no senceres.

Can Jordi i n'Àfrica

«TEd’A Arquitectes ha revisitat i avaluat llocs i edificis, costums i memòries, fabricants, comerciants i particulars implicats en el sector de la construcció local. El coneixement precís d’aquest patrimoni físic i viscut s’ha convertit en la lent conceptual a través de la qual enfoquen el seu propi pensament, la seva conducta i la seva anàlisi dels fenòmens dignes de ser reconduïts. [...] El seu objectiu és la relació simbiòtica entre la vida i l’arquitectura, no l’arquitectura per si mateixa.

»TEd’A Arquitectes transformen el que és vernacle i local. [...] Aquestes referències transformades, aquests homenatges i reinterpretacions són el segell dels arquitectes: l’evolució en lloc de la revolució. [...] La força de la seva imaginació es concentra a adaptar aquests precedents just per a la tasca que tenen entre mans. Aquesta adaptació és una forma conscient de transformació.

»Álvaro Siza té raó quan sosté que “els arquitectes no inventen res, només transformen la realitat”. La pregunta és: en quina direcció s’està prenent aquesta transformació? El treball de TEd’A Arquitectes suggereix que la realitat es pot transformar d’edifici en edifici, subratllant l’autenticitat en lloc de l’originalitat, per paradigmes més que per icones».

Wang, Wilfried. «Transformations and Paradigms: On the Built Work of TEd’A Arquitectes»

El Croquis. Núm. 196 (II). TEd’A Arquitectes 2010-2018

Perejaume, en el llibre Paraules locals, va escriure: «Som on som. Darrere del sentit que com a punt de partida juga la frase demoníacament amb el ser / ser i el ser / estar [...] Cap lloc no es pot repetir i, per tant, qualsevol racó del món és digne de reverència».

Valorar el lloc concret i petit on es troba l’obra. Comprendre les peculiaritats regionals d’aquesta petita part del món. Ser part de la tradició local. Utilitzar la saviesa acumulada al llarg dels segles que la tradició ens lliura. Fer ús dels recursos propers, materials, naturals i humans: què tenim? i què podem fer amb el que tenim? Continuar amb la lògica cultural i física de l’entorn on es desenvolupa l’obra. Arrelar i gravitar intencionalment en aquell lloc precís. En aquest sentit, som on som o, més concretament, el treball és on és.

www.tedaarquitectes.com

Fotografies de José Taltavull